Fa poc, en una dinàmica escolar, es va preguntar a un grup de famílies d’una escola del Pla de l’Estany una pregunta molt senzilla: què és la diferència? Les bones definicions gairebé mai no són fàcils. Però tothom va coincidir que, socialment i des d’una perspectiva políticament correcta, entenem la diferència com quelcom que ens enriqueix, ens fa més diverses i ens aporta aprenentatges, una mirada més oberta i molts avantatges.
Si la diferència només fos un bé per a la societat, tal com voldríem les persones plenes de bones intencions, no parlaríem ni de racisme, ni de desnonaments, ni de bretxa salarial. Malauradament, la diferència també pot comportar ombres socials. Ser diferent sovint va lligat al risc d’exclusió social.
La diferència té conseqüències diverses i és especialment rellevant en un món globalitzat i, més que mai, homogeneïtzat. Aquesta homogeneïtzació —una contradicció entre les contradiccions— fa que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres; és a dir, que augmentin les desigualtats. Sense menystenir la dimensió socioeconòmica, també patim, en l’àmbit mediambiental, les conseqüències de no acceptar la diferència en positiu, fins a límits irreversibles. No podem tenir una societat injusta i sense igualtat d’oportunitats que alhora sigui sostenible, ni a l’inrevés. La societat de l’hiperconsumisme és poc tolerant amb qui es resisteix a fer el que fa o a tenir el que té tothom. En aquest sentit, la pressió social té un paper clau a l’hora d’homogeneïtzar-nos, però no pas en positiu: promou un estil de vida que pot excloure qui es resisteix al creixement econòmic il·limitat.
Als centres educatius, ser diferent pot voler dir patir bullying, però també treballar amb habilitats diverses, gaudir de la multiculturalitat i impulsar la creativitat. Al carrer, ser diferent pot voler dir que et considerin una persona estranya o poc sociable; però també vol dir plantar cara a la destrucció massiva d’hàbitats i de biodiversitat, a la sobreexplotació dels recursos naturals i a tot allò que ens està portant cap a un canvi climàtic de conseqüències esfereïdores. La revolució mediambiental passa per ser diferents: per no fer sempre el que fa tothom, per no perseguir l’última moda ni l’últim dispositiu tecnològic, per no necessitar consumir entreteniment constantment ni optar sempre pels precuinats, els productes envasats o els aliments exòtics. També passa per no haver d’anar lluny per gaudir de les vacances i per apreciar la simplicitat per damunt de la complexitat innecessària, que ens desvincula de l’entorn natural i ens allunya de les desigualtats socials contra les quals cal lluitar. És cert que una certa complexitat ha millorat molts aspectes de la vida quotidiana, però això no sempre comporta una millora moral ni de la qualitat de vida global.
Per tot això, des de la Plataforma d’Emergència Climàtica fem una crida a resistir mitjançant l’elogi de la simplicitat, que ens permet fer un pas al costat de l’homogeneïtzació consumista. Us animem a ser valentes i a rebutjar les accions quotidianes que sabem que tenen conseqüències negatives per al planeta. Com diu la frase atribuïda a Galeano: «Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo». La simplicitat i la diferència ens poden fer semblar poc sociables d’entrada, però, com més persones ens hi sumem, més podem reduir les desigualtats i trobar-nos com a persones en un entorn natural fràgil que mereix ser tractat no com una cosa més, sinó com un bé únic i meravellós.