L’abella de la mel és un dels éssers vius més necessaris per a garantir la vida a la terra, ja que s’encarrega de la pol·linització de més d'una tercera part dels aliments que consumim. Els cultius que pol·linitzen ens proporcionen fruites, hortalisses, llavors, fruits secs i olis vegetals; tots ells importants per a la nostra salut i la d’altres espècies, pels nutrients, vitamines i minerals que aporten.
Per crear consciència sobre la importància de les abelles, les amenaces a què s’enfronten i la seva contribució al desenvolupament sostenible, l’any 2017 les Nacions Unides van declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de les Abelles.
A més de les abelles de la mel, altres espècies com les abelles silvestres, els borinots, les papallones i molts insectes amb funció pol·linitzadora, contribueixen als cultius que ens proporcionen biocombustibles com l’oli de colza, fibres com el cotó, medicines, farratge per al bestiar, i fins i tot materials de construcció. Només a la nostra península comptem amb més de 1000 espècies diferents d’abelles (la majoria viuen individualment i no en comunitat com se sol creure).
A més de la percepció que tenim quan sortim a caminar pel camp, moltes investigacions demostren que les abelles estan patint una davallada en les seves poblacions i que, fins i tot, algunes espècies estan en perill d’extinció. Les causes són multifactorials i la majoria estan lligades, directa o indirectament, a l’activitat humana.
Algunes d’aquestes causes són:
- Canvis en l’ús del sòl com la conversió d’espais naturals en àrees d’agricultura intensiva o urbanitzables, que causen la pèrdua, fragmentació, degradació i sovint la destrucció dels seus hàbitats. Quan més gran es fa la distància que han de recórrer per trobar aliment, pitjor serà la qualitat de la pol·linització.
- Les pràctiques d’agricultura intensiva amb l’ús desmesurat de pesticides i herbicides per part dels agricultors, provoquen atordiment i canvis de comportament en els rituals de les abelles; això dificulta que es puguin orientar correctament tant per trobar elles mateixes les flors que les alimenten, com per passar informació a la resta del grup. Molts apicultors estan trobant els ruscs cada cop més buits, fet que es coneix amb el nom de “síndrome del despoblament del rusc”. En aquest sentit, ONGs com Greenpeace insten a prohibir pesticides com els neonicotinoides.
- Alteracions degudes al canvi climàtic com ara: l’increment de la temperatura que pot causar afectació en el cicle reproductiu, o les males floracions de tardor que provoquen desnutrició en una època crítica, o la desertització i desforestació que els fragmenta els hàbitats i incrementa, com ja hem dit, les distàncies per trobar aliment.
- L’impacte d’espècies invasores a conseqüència de la globalització, principalment, la vespa asiàtica, que d’adulta s’alimenta de nèctar i fruita madura però alhora, caça abelles per alimentar les larves del seu niu. Es calcula que una obrera asiàtica pot arribar a matar fins a 50 abelles de la mel al dia, dificultant seriosament la supervivència de les abelles autòctones.
- Malalties per virus i altres agents infecciosos o per paràsits com l’àcar Varroa que afecten les abelles, els causen malnutrició i fins i tot la mort. Els acaricides que fan servir els apicultors per tractar-les, paradògicament, també els poden provocar intoxicació i debilitat del sistema immunitari.
- Un altre fet que està contribuint a disminuir la població d’abelles, a escala mundial, és el cultiu intensiu d’ametllers que actualment es dona als EEUU (fins al 1960 Espanya era l'exportador més gran d’ametlles, amb cultiu tradicional i sostenible, després Califòrnia va prendre el relleu amb pràctiques intensives). Com que la pol·linització dels ametllers es fa mitjançant les abelles, milers de ruscs són transportats d’arreu als immensos camps de Califòrnia, per a aquest fi; una bona proporció d’abelles moren en el transport i altres ho fan en contraure malalties com a conseqüència de barrejar individus de diferents països o per patir intoxicació amb els pesticides que fan servir els agricultors. Si a més d’aquests terribles fets per a les abelles, tenim en compte el consum de combustible, la contaminació que suposa el transport, l’ús de pesticides ... En conjunt, resulta una pràctica mediambientalment insostenible.
Les abelles, doncs, no només són productores d’un aliment preuat i saludable com la mel, sinó que són garantia de vida: “Abelles per viure!”